¿Me la venderías por tres dirhams?

Libros:
Asuntos: , ,

De Abu Saíd que dijo:

“ Un beduino con una oveja pasó cerca mío y yo le dije: ¿Me la venderías por tres dirhams?
El respondió: ‘¡No por Allah!’ Pero luego me la vendió. Yo mencioné esto al Mensajero de Allah ﷺ y él dijo: ‘Vendió su otra vida por este mundo (porque regresó en su juramento)”

Al Albáni clasificó este hadiz como aceptado.

عن أبي سعيد رضي الله عنه قال:

« مر أعرابي بشاة فقلت تبيعها بثلاثة دراهم فقال لا والله ثم باعها فذكرت ذلك لرسول الله صلى الله عليه وسلم فقال باع آخرته بدنياه .».

حسنه الألبانى.

¡Mercantes! ¡Cuidado con mentir!

Libros:
Asuntos: , ,

De Wázila Ibn Al Asqá que dijo:

“Eramos negociantes. El Mensajero de Allah ﷺ frecuentemente nos visitaba y nos decía: ‘¡Mercantes! ¡Cuidado con mentir!’ “

Al Mundhiri clasificó este hadiz como aceptado.

عن واثلة بن الاسقع رضي الله عنه قال:

كان رسول الله صلى الله عليه وسلم يخرج إلينا وكنا تجارا وكان يقول يا معشر التجار إياكم والكذب

حسنه المنذري.

Si tienes cuatro cosas, no te preocupes por nada que hayas perdido en este mundo

Libros:
Asuntos: , , ,

De Abdullah ibn Amr que el Mensajero de Allah ﷺ dijo:

“Si tienes cuatro cosas, no te preocupes por nada que hayas perdido en este mundo: veracidad en el discurso, preservar la confianza que se te deposita, la buena conducta, y la pureza de los alimentos.”

Al Albáni clasificó este hadiz como aceptado.

عن عبد الله بن عمرو رضي الله عنهما عن النبى -صلى الله عليه وسلم قال:

«أربع إذا كن فيك فلا يضرنك ما فاتك من الدنيا: صدق حديث، وحفظ أمانة، وحسن خليقة، وعفة طعمة».

حسنه الألبانى.

Quien acuse a un creyente de una cosa que no es verdad

Libros: ,
Asuntos: , , ,

De Ibn Umar que el Mensajero de Allah ﷺ dijo:

“Quien argumente apoyando la falsedad mientras sabe [que argumenta para apoyar la falsedad], permanecerá bajo la irá de Allāh hasta que se retire [desista y abandone su argumento]. Y quien acuse a un creyente de una cosa que no es verdad, entonces Allah le hará residir en el río de pus de los habitantes del infierno y él no dejará este estado hasta que se retracte de lo que haya dicho.”

Al Albáni clasificó este hadiz como autentico.

عن ابن عمر رضي الله عنهما عن النبى -صلى الله عليه وسلم قال:

«من خاصم في باطل وهو يعلمه لم يزل في سخط الله حتى ينزع ,ومن قال في مؤمن ما ليس فيه، سقاه الله ‏من ردغة الخبال حتى يخرج مما قال، وليس بخارج، وردغة الخبال عصارة أهل النار».

صححه الألبانى.

Yo prefiero sin duda caer del cielo que mentir sobre el Mensajero de Allah

Libros:
Asuntos: ,

De Ali Ibn Abi Talib que dijo:

“Cuando yo les relato cosas del Mensajero de Allah ﷺ, yo prefiero sin duda caer del cielo que mentir sobre él.”

Al Albáni clasificó este hadiz como aceptado.

عن علي بن أبي طالب رضي الله عنه قال:

«إذا حدثتكم عن رسول الله صلى الله عليه و سلم فلأن أخر من السماء أحب إلي من أن أكذب عليه».

حسنه الألبانى.

¿Qué pasó con tu camello perdido?

Libros: ,
Asuntos: , ,

De Juwwát ibn Yubair que dijo:

“Acampamos con el Mensajero de Allah ﷺ en Mar az-Zahrán (un lugar cercano a La Meca).
Yo salí de mi tienda y vi a algunas mujeres hablando entre ellas. Me gustaron, así que volví, dejé la leña y saqué una prenda de vestir (hillah). Me la puse, volví y me senté con ellas.
El Mensajero de Allah ﷺ llegó y me dijo: “¡Oh, Abu ‘Abd Allah! (es decir, me estaba regañando por haberme sentado con esas mujeres con quienes no tenía parentesco alguno)”.
Cuando vi al Mensajero de Allah, me asusté y comencé a tartamudear. Dije: “Oh, Mensajero de Allah, mi camello se perdió y estoy buscando una cuerda para atarlo” (es decir, se escudó en una falsa excusa para justificar lo que había hecho).
Él se fue, y yo lo seguí. Él me arrojó su capa y se fue entre algunos árboles de arák, y es como si todavía pudiera ver la blancura de su espalda contra el verdor de los árboles.
Él hizo sus necesidades fisiológicas, hizo la ablución y volvió a donde yo estaba con el agua goteando de su barba y pecho, y dijo:
“Oh, Abu ‘Abd Allah, ¿Qué pasó con tu camello perdido?”. Entonces continuamos nuestro viaje, y cada vez que él me encontraba, me decía:
“La paz sea contigo, Abu Abd Allah, ¿qué pasó con tu camello?”. Cuando me di cuenta de esto, me apresuraba en Medina y evitaba la mezquita y las reuniones con el Profeta ﷺ.
Cuando esto había seguido así por mucho tiempo, intenté ir a la mezquita cuando no había nadie más alrededor. Fui a la mezquita y comencé a rezar, pero el Mensajero de Allah ﷺ salió de uno de sus habitaciones y comenzó a rezar dos rak’as. Yo alargué mi oración, con la esperanza de que se fuera.
Él dijo: “Hazla tan larga como quieras, Abu ‘Abd Allah, porque yo no voy a ir a ninguna parte hasta que termines”. Me dije: “Por Allah, debería disculparme con el Mensajero de Allah y complacerlo”. Cuando yo había terminado, él dijo: “Assalamo ‘aleika, Oh, Abu ‘Abd Allah. ¿Qué pasó con tu camello?”.
Yo respondí: “Por Aquél que te envió con la verdad, que no se me ha perdido un camello desde que me he convertido al Islam”.
Él dijo: “Que Dios tenga misericordia de ti”, y lo repitió tres veces, y luego no lo volvió a mencionar jamás”.

Al-Haizami dijo: at-Tabaráni lo reportó con dos cadenas de transmisión. Los transmisores de una de ellas eran todos fiables excepto al-Jarráh ibn Mujállad, que es ziqáh. Al-Mayma’, 9/401.
Al remitirnos a al-Mu’yam al-Kabír de at-Tabaráni, 4/203, se hace claro que el reporte de Zaid ibn Aslam está hablando de Juwwát ibn Yubair, quien dijo: “Acampamos…”.
En la biografía de Juwwát, en at-Tahdíb, dice:
“Zaid ibn Aslam reportó mursal de él. En al-Isábah dice que Juwwát falleció en el 40 ó 42 después de la Hégira (inmigración), y en as-Siyár dice que Zaid ibn Aslam falleció en el 136 después de la Hégira; en base a esto, hay una ruptura en la cadena de transmisión.

عن خوات بن جبير رضي الله عنه قال:

نزلنا مع رسول الله صلى الله عليه و سلم مر الظهران قال : فخرجت من خبائي فإذا نسوة يتحدثن فأعجبني فرجعت فاستخرجت عيبتي فاستخرجت منها حلة فلبستها وجئت فجلست معهن فخرج رسول الله صلى الله عليه وسلم فقال : » أبا عبد الله «.
فلما رأيت رسول الله صلى الله عليه و سلم هبته واختلطت قلت : يا رسول الله جمل لي شرد وأنا أبتغي له قيدا فمضى واتبعته فألقى إلي رداءه ودخل الأراك كأني أنظر إلى بياض متنه في خضرة الأراك فقضى حاجته وتوضأ وأقبل والماء يسيل من لحيته على صدره فقال: » أبا عبد الله ما فعل شراد جملك ؟» .
ثم ارتحلنا فجعل لا يلحقني في المسير إلا قال : » السلام عليك أبا عبد الله ما فعل شراد ذلك الجمل ؟ » . فلما رأيت ذلك تعجلت إلى المدينة واجتنبت المسجد ومجالسة النبي صلى الله عليه و سلم فلما طال ذلك تحينت ساعة خلوة المسجد
فخرجت إلى المسجد وقمت أصلي وخرج رسول الله صلى الله عليه و سلم من بعض حجره فجاء فصلى ركعتين خفيفتين وطولت رجاء أن يذهب ويدعني فقال : » طول أبا عبد الله ما شئت أن تطول فلست قائما حتى تنصرف «.
فقلت في نفسي : والله لأعتذرن إلى رسول الله صلى الله عليه و سلم ولأبرئن صدر رسول الله صلى الله عليه و سلم فلما انصرفت قال :
» السلام عليك أبا عبد الله ما فعل شراد جملك ؟ » . فقلت : والذي بعثك بالحق ما شرد ذلك الجمل منذ أسلمت فقال: » رحمك الله » -ثلاثا- ثم لم يعد لشيء مما كان

قال الهيثمي رواه الطبراني من طريقين ورجال أحدهما رجال الصحيح غير الجراح بن مخلد وهو
ثقة. المجمع 2/964 وبالرجوع إلى المعجم الكبير للطبراني 9/568 تبين أن الرواية من طريق زيد بن أسلم يحدّث أن خوات بن جبير قال نزلنا..
وفي ترجمة خوات رضي الله عنه في التهذيب: وأرسل عنه زيد بن أسلم وفي الإصابة في وفاة خوات سنة 96 أو 95
وأما زيد بن أسلم ففي السير أنه توفي سنة 488 وعلى ذلك فالسند منقطع.

Ningún comportamiento era más detestable para el Mensajero de Allah que la mentira

Libros:
Asuntos: ,

De Aisha que dijo:

“Ningún comportamiento era más detestable para el Mensajero de Allah ﷺ que la mentira. Si un hombre decía mentiras en su presencia, él permanecía molesto hasta que la persona se daba cuenta y se arrepentía de ello.”

Al Albáni clasificó este hadiz como autentico.

En un otro relato:

“Si sucedía que uno de los miembros de su casa decía una mentira, él se alejaba de esa persona hasta que se había arrepentido”.

عن عائشة رضي الله عنها قالت:

«ما كان خلق أبغض إلى رسول الله (صلى الله عليه وسلم) من الكذب ولقد كان الرجل يحدث عند النبي (صلى الله عليه وسلم) بالكذبة فما يزال في نفسه حتى يعلم أنه قد أحدث منها توبة.»

حسنه الألبانى.

وفي رواية أخرى:

«كان إذا اطلع على أحد من أهل بيته كذب كذبة لم يزل معرضا عنه حتى يحدث توبة»

حسنه الألبانى.

No combinen el hambre con la mentira

Libros:
Asuntos: , ,

De Asmáa Bint Umais que dijo:

“Yo cuidaba de Aisha y la preparé para su matrimonio con el Mensajero de Allah ﷺ, y había también otras mujeres conmigo. Y por Dios, que nosotros no encontramos ninguna comida excepto una vasija con leche.
Él bebió de ella y se la pasó a ‘Aa’ishah, pero la joven muchacha sintió vergüenza, porque era demasiado tímida. Nosotros le dijimos:
“No te alejes de la mano del Mensajero de Allah ﷺ, aférrate a ella”. Ella entonces tomó tímidamente la mano del Mensajero de Dios y luego bebió de la leche, y luego el Mensajero de Dios le dijo:
“Pásale la vasija a tus amigos”.
Nosotras por cortesía respondimos: “No nos sentimos con ganas de beber, gracias”, y declinamos su invitación. Pero él respondió: “No combinen el hambre con la mentira.”

Al Albáni dijo: Este hadiz fue narrado por dos cadenas que se refuerza la una a la otra y tiene una evidencia.

عن أسماء بنت عميس رضي الله عنها قالت:

« كنت صاحبة عائشة التي هيأتها وأدخلتها على رسول الله صلى الله عليه وسلم ومعي نسوة .
قالت : فوالله ما وجدنا عنده قرى إلا قدحا من لبن قالت : فشرب منه ثم ناوله عائشة فاستحيت الجارية
فقلنا : لا تردي يد رسول الله صلى الله عليه وسلم خذي منه . فأخذته على حياء فشربت منه ثم قال : ناولي صواحبك .
فقلنا : لا نشتهه . فقال : لا تجمعن جوعا وكذبا .»

وفي رواية أخرى:

إني قينت عائشة لرسول الله صلى الله عليه وسلم ، ثم جئته فدعوته لجلوتها ، فجاء ، فجلس إلى جنبها ، فأتي بعس لبن ، فشرب ، ثم ناولها النبي صلى الله عليه وسلم ، فخفضت رأسها واستحيت ،
قالت أسماء : فانتهرتها ، وقلت لها : خذي من يد النبي صلى الله عليه وسلم ، قالت : فأخذت ، فشربت شيئا ، ثم قال لها النبي صلى الله عليه وسلم : أعطي تربك ، قالت أسماء : فقلت : يا رسول الله ! بل خذه فاشرب منه ثم ناولنيه من يدك ، فأخذه فشرب منه ثم ناولنيه ،
قالت : فجلست ، ثم وضعته على ركبتي ، ثم طفقت أديره وأتبعه بشفتي لأصيب منه شرب النبي صلى الله عليه وسلم ، ثم قال لنسوة عندي : ناوليهن ، فقلن : لا نشتهيه ! فقال صلى الله عليه وسلم : لا تجمعن جوعا وكذبا .

قال الألبانى: روي بإسنادين يقوي أحدهما الآخر وله شاهد.

El que presume de algo que no le ha sido dado está siendo falso

Libros: ,
Asuntos: ,

De Asmáa que dijo:

“Una mujer dijo: «Oh Mensajero de Allah, tengo una co-esposa, ¿Acaso hay transgresión si digo que mi marido me da cosas que en realidad no me ha dado?
El Mensajero de Allah ﷺ dijo: «El que presume de algo que no le ha sido dado es como esto que lleva dos vestidos de falsedad».”

عن أسماء -رضي الله عنها-:

أن امرأة قالت: يا رسول الله، إن لي ضرة فهل علي جناح إن تشبعت من زوجي غير الذي يعطيني؟
فقال النبي -صلى الله عليه وسلم-: «المتشبع بما لم يعط كلابس ثوبي زور.»

A tres no les mirará Allah el Día del Juicio Final, ni les purificará y tendrán un doloroso castigo

Libros: ,
Asuntos: , , , ,

De Abu Huraira que el Mensajero de Allah ﷺ dijo:

“A tres no les mirará Allah el Día del Juicio Final, ni les purificará y tendrán un doloroso castigo:
un hombre que le sobre agua en su camino y se lo impide al viajero que lo necesita,
un hombre que hace un solemne pacto con su líder y no lo hace mas que por beneficios mundanales; si le beneficia le acepta pero se encolera,
y un hombre que expone su mercancía después de la media tarde y dice:
por Allah el cual no hay otra divinidades mas que El que la he obtenido así y así y le cree quien le escucha”
Luego leyó este versículo
{Ciertamente que aquellos que venden el pacto de Allah y sus juramentos a bajo precio no tendrán parte en la vida posterior Al-Lah no les hablará el Día del Levantamiento ni los purificará y tienen un castigo doloroso”

عن أبي هريرة رضي الله عنه عن النبى -صلى الله عليه وسلم قال:

«ثلاثة لا ينظر الله إليهم يوم القيامة ولا يزكيهم ولهم عذاب أليم‏:‏
رجل كان له فضل ماء بالطريق فمنعه من ابن السبيل؛
ورجل بايع إمامه لا يبايعه إلا لدنيا، فإن أعطاه منها رضي، وإن لم يعطه منها سخط؛
ورجل أقام سلعته بعد العصر فقال والله الذي لا إله غيره لقد أعطيت بها كذا وكذا، فصدقه رجل
ثم قرأ هذه الآية ‏{‏إن الذين يشترون بعهد الله وأيمانهم ثمنا قليلا‏.»