No estoy interesado en las cosas mundanales

Libros:
Asuntos:

De Abu Huraira que dijo:

‘El Mensajero de Allah ﷺ fue a la casa de Fâtima, su hija, pero no entró en ella. Cuando ‘Alí llegó, Fâtima se lo mencionó.
Cuando ‘Alí se lo mencionó al Mensajero de Allah ﷺ, él le dijo: «Yo vi en su portal una cortina decorada con muchos colores. No estoy interesado en las cosas mundanales».
‘Alí fue con Fâtima y le relató lo dicho.
Ella dijo: ‘Haré con ella lo que él me mande’. El Mensajero de Allah ﷺ dijo: «Envíaselo a fulano, gente necesitada»’.

عن أبي هريرة رضي الله عنه قال:

أتى النبي صلى الله عليه وسلم بيت فاطمة، فلم يدخل عليها، وجاء علي، فذكرت له ذلك، فذكره للنبي صلى الله عليه وسلم،
قال: إني رأيت على بابها سترا موشيا، فقال: ما لي وللدنيا؟! فأتاها علي، فذكر ذلك لها، فقالت: ليأمرني فيه بما شاء، قال: ترسل به إلى فلان؛ أهل بيت بهم حاجة.

¡Oh Dios! Perdona a ‘Abdullah bin Qays sus pecados

Libros:
Asuntos: ,

De Abu Músa Al-Ashari que dijo:

‘Cuando el Mensajero de Allah ﷺ terminó la campaña de Hunayn envió a Abú Ámir al mando de un ejército hasta Awtâs. Este ejército llegó hasta Awtâs y se enfren- tó a Durayd bin Al-Samma; Durayd fue muerto y Dios derrotó a sus hombres’.

Abû Mûsa añadió: ‘El Mensajero de Allah ﷺ me envió con Abú Ámir. Abú Ámir fue herido en su rodilla por la flecha que lanzó un Yushamí y se la clavó en la rodilla.
Yo me acerqué a él y le dije: ‘¡Tío! ¿Quién te lanzó la flecha?’ él señaló: ‘Ése es quien me mató lanzándome una flecha’. Yo se lo perseguí y lo alcancé; cuando me vio se dio vuel- ta y huyó; yo lo perseguía y le decía:
‘¿No te da vergüenza? ¡¿Por qué no te detienes?!’ Entonces el hombre se detuvo e intercambiamos dos golpes con las espadas y yo lo maté. Después dije a Abú Ámir: ‘Dios mató a tu hombre’; él dijo: ‘Extrae esta flecha’; yo la extraje y brotó agua de la herida.
Entonces me dijo: ‘¡Hijo de mi hermano! ¡Haz lle- gar mi saludo de paz al Mensajero de Allah ﷺ! Y dile que pida perdón para mí’. Abú Ámir me nombró su sucesor en el mando del ejército y vivió un poco más, pero luego murió.
Cuando volví fui a ver al Mensajero de Dios (B y P) en su casa; cuando en- tré lo hallé sobre su cama que era de ramas de pal- mera atadas con cuerdas y con un colchón sobre ellas. Las cuerdas de la cama habían marcado su espalda y sus costados. Le informé de nosotros y de Abû ‘Âmir, que me había dicho: ‘Dile que pida perdón para mí’.
El Mensajero de Allah ﷺ pidió agua e hizo la ablución; luego levantó sus manos y dijo: «¡Oh Dios! Perdona a ‘Ubayd Abû ‘Âmir»; vi la blancura de sus axilas, luego dijo: «¡Oh Dios! Elé- valo en el Día de la Resurrección sobre muchos de Tu creación». Yo le dije: ‘Pide perdón por mí’; él dijo:
«¡Oh Dios! Perdona a ‘Abdullah bin Qays sus pecados y hazlo entrar por una bella entrada en el Día de la Resurrección»’

عن أبي موسى رضي الله عنه عن النبى -صلى الله عليه وسلم قال:

لما فرغ النبي صلى الله عليه وسلم من حنين بعث أبا عامر على جيش إلى أوطاس فلقي دريد بن الصمة فقتل دريد وهزم الله أصحابه
قال أبو موسى وبعثني مع أبي عامر فرمي أبو عامر في ركبته رماه جشمي بسهم فأثبته في ركبته فانتهيت إليه فقلت يا عم من رماك فأشار إلى أبي موسى فقال ذاك قاتلي الذي رماني فقصدت له فلحقته فلما رآني ولى فاتبعته وجعلت أقول له ألا تستحيي ألا تثبت فكف فاختلفنا ضربتين بالسيف فقتلته
ثم قلت لأبي عامر قتل الله صاحبك قال فانزع هذا السهم فنزعته فنزا منه الماء قال يا ابن أخي أقرئ النبي صلى الله عليه وسلم السلام وقل له استغفر لي واستخلفني أبو عامر على الناس فمكث يسيرا ثم مات فرجعت فدخلت على النبي صلى الله عليه وسلم في بيته على سرير مرمل وعليه فراش قد أثر رمال السرير بظهره وجنبيه فأخبرته بخبرنا وخبر أبي عامر
وقال قل له استغفر لي فدعا بماء فتوضأ ثم رفع يديه فقال اللهم اغفر لعبيد أبي عامر
ورأيت بياض إبطيه .
ثم قال: اللهم اجعله يوم القيامة فوق كثير من خلقك من الناس .
فقلت : ولي ، فاستغفر فقال : اللهم اغفر لعبد الله بن قيس ذنبه وأدخله يوم القيامة مدخلا كريما .
قال أبو بردة إحداهما لأبي عامر والأخرى لأبي موسى. «

Utbah ibn Ghazwán una vez nos dió un sermón

Libros:
Asuntos: , ,

Khalid b. ‘Umayr Al-’Adawi narra, Utbah ibn Ghazwán una vez nos dió un sermón. Él alabó a Allah, luego dijo:

La vida de este mundo, ha anunciado su salida y rápidamente se está alejando, y no queda nada de ella salvo a lo parecido de la última gota de agua en una vasija como su poseedor intenta cogerla.
Estáis avanzado a una residencia que no tiene fin, luego sigue adelante con lo mejor [hechos] que tengas. Ya que nos ha sido dicho que una roca puede ser lanzada desde el borde del Infierno y caer durante setenta años sin alcanzar la parte inferior.
Sin embargo, por Allah, que se llenará. ¿No os preguntáis? Y nos ha sido dicho que una sola entrada al Paraíso es tan amplia como un viaje de cuarenta años, pero aún así llegará un día que estará llena de gente.
Me he visto como el séptimo de siete [seguidores de] el Mensajero de Allah ﷺ; No teníamos mas comida que las hojas de árboles que ponían llagas alrededor de nuestras bocas.
Una vez conseguí una capa que partí por la mitad para compartirla con Sa’d b. Malik: usé la mitad como cinturón y él usó la otra. Y sin embargo hoy, no hay uno de nosotros, sin que él se haya convertido en un gobernador de alguna ciudad – y busco refugio en Allah de considerarme a mi mismo grande e importante cuando soy pequeño ante Allah.
Verdaderamente nunca hubo profecía, sin que ésta cambiara gradualmente, hasta que terminara siendo un reino, y verdaderamente vereis cómo son los gobernadores después de nosotros.

عن خالد بن عمر العدوي قال‏:‏ خطبنا عتبة بن غزوان، وكان أمير على البصرة، فحمد الله وأثنى عليه، ثم قال‏:

أما بعد، فإن الدنيا قد آذنت بصرم وولت حذاء، ولم يبق منها إلا صبابة كصبابة الإناء، يتصابها صاحبها، وإنكم منتقلون منها إلى دار لا زوال لها،
فانتقلوا بخير ما بحضرتكم، فإنه قد ذكر لنا أن الحجر يلقى من شفة جهنم، فيهوي فيها سبعين عاما، لا يدرك لها قعرا، ووالله لتملأن، أفعجبتم؟ ولقد ذكر لنا أن ما بين مصراعين من مصاريع الجنة مسيرة أربعين سنة، وليأتين عليها يوم وهو كظيظ من الزحام،
ولقد رأيتني سابع سبعة مع رسول الله صلى الله عليه وسلم، ما لنا طعام إلا ورق الشجر، حتى قرحت أشداقنا، فالتقطت بردة فشققتها بيني وبين سعد بن مالك، فاتزرت بنصفها واتزر سعد بنصفها،
فما أصبح اليوم منا أحد إلا أصبح أميرا على مصر من الأمصار، وإني أعوذ بالله أن أكون في نفسي عظيما، وعند الله صغيرا، وإنها لم تكن نبوة قط إلا تناسخت، حتى يكون آخر عاقبتها ملكا، فستخبرون وتجربون الأمراء بعدنا.

Sed moderados en la búsqueda de las cosas de este mundo y evitad la codicia

Libros:
Asuntos: , ,

De Abu Humaid Al-Sáidi que el Mensajero de Allah ﷺ dijo:

“ Sed moderados en la búsqueda de [las cosas de] este mundo [y evitad la codicia], porque —en verdad— cada quien recibe lo que es suyo.”

Al Albáni clasificó este hadiz como autentico.

عن أبي حميد الساعدي رضي الله عنه عن النبى -صلى الله عليه وسلم قال:

«أجملوا في طلب الدنيا فإن كلا ميسر لما خلق له».

صححه الألبانى.

Los acaudalados tendrán poca en el Día de la Resurrección excepto esos

Libros:
Asuntos: ,

Abu Dharr dijo:

“Salí una noche y me encontré con el Mensajero de Allah ﷺ que caminaba solo, nadie estaba con él. Entonces pensé que no quería que alguien caminase con él y me puse a caminar a la luz de la luna, pero llamé su atención, me vio
y dijo: “¿Quién es?” Respondí: ‘Abu Dharr, que Allah me permita ser tu rescate.’ Dijo:
“¡Abu Dharr! Ven aquí.” Entonces caminé a su lado por un tiempo, y me dijo: “Los acaudalados tendrán poca (recompensa) en el Día de la Resurrección, excepto aquellos
a los que Allah ha otorgado el bien (riquezas y obediencia) y dan a derecha e izquierda, por delante y por detrás, y que con ellas (las riquezas) hacen el bien.”

عن أبي ذر رضي الله عنه قال:

– خرجت ليلة من الليالي، فإذا رسول الله صلى الله عليه وسلم يمشي وحده، ليس معه إنسان، قال: فظننت أنه يكره أن يمشي معه أحد،
قال: فجعلت أمشي في ظل القمر، فالتفت فرآني، فقال: من هذا؟ فقلت: أبو ذر، جعلني الله فداءك، قال: يا أبا ذر، تعاله
قال: فمشيت معه ساعة، فقال: إن المكثرين هم المقلون يوم القيامة، إلا من أعطاه الله خيرا، فنفح فيه يمينه وشماله، وبين يديه ووراءه، وعمل فيه خيرا

Ser rico es ser rico de corazón, y ser pobre es ser pobre de corazón

Libros:
Asuntos: , ,

El Mensajero de Allah ﷺ le pregunto a Abu Dhar:

“Oh Abu Dhar, ¿Tu crees que tener mucho dinero significa ser rico? Le respondió: “Si”.
Le volvió a preguntar: “Abu Dhar, ¿Tu crees que tener poco dinero es ser pobre?”. “Si” le respondió.
Entonces el Profeta le dijo. “No es así, ser rico es ser rico de corazón, y ser pobre es ser pobre de corazón”.

Al Albáni clasificó este hadiz como autentico.

عن أبي ذر رضي الله عنه ، عن النبي صلى الله عليه وآله وسلم أنه قال :

» يا أبا ذر ، أترى كثرة المال هو الغنى ؟ » قلت : نعم . قال : » وترى أن قلة المال هو الفقر ؟ »
قلت : نعم يا رسول الله . قال : » ليس كذلك إنما الغنى غنى القلب ، والفقر فقر القلب .

صححه الألبانى.

Solíamos esperar el viernes

Libros:
Asuntos: ,

De Sahl ibn Saad que dijo:

Solíamos esperar el viernes porque había una anciana que conocíamos que tomaba las raíces de silq (una variedad de acelgas) y las ponía en una olla suya con algunos granos de cebada. Cuando habíamos orado, la visitábamos y ella nos ofrecía esa comida.
Solíamos esperar el viernes por eso, y no almorzábamos ni dormíamos la siesta hasta después del Yumu‘ah (viernes). Por Dios, esta no contenía grasa.

En un relato:

Solíamos ofrecer la oración Yumua (Viernes) con el Profeta ﷺ y luego tomar la siesta de la tarde.

عن سهل بن سعد رضي الله عنه قال:

إن كنا لنفرح بيوم الجمعة، كانت لنا عجوز تأخذ أصول السلق، فتجعله في قدر لها، فتجعل فيه حبات من شعير، إذا صلينا زرناها فقربته إلينا،
وكنا نفرح بيوم الجمعة من أجل ذلك، وما كنا نتغدى، ولا نقيل إلا بعد الجمعة، والله ما فيه شحم ولا ودك.

وفي رواية:

كنا نصلي مع النبي ﷺ الجمعة ثم تكون القائلة

No pidas el poder

Libros: ,
Asuntos: ,

De Abdurrahmán Ibn Samura que el Mensajero de Allah ﷺ dijo:

«¡Abdurrahman Ibn Samura! no pidas el poder.
Pues si se te concede y se te encarga algo deberás cumplirlo, mientras que si se te da sin pedirlo y se te encarga algo recibirás ayuda para ejercerlo.
De igual manera cuando jures hacer algo y veas que hay otra manera mejor, haz lo que sea mejor y expia tu juramento».

Al Albáni clasificó este hadiz como aceptado.

عن عبدالرحمن بن سمرة رضي الله عنه عن النبى -صلى الله عليه وسلم قال:

«يا عبد الرحمن بن سمرة، لا تسأل الإمارة؛ فإنك إن أعطيتها عن مسألة وكلت إليها، وإن أعطيتها عن غير مسألة أعنت عليها، وإذا حلفت على يمين فرأيت غيرها خيرا منها، فكفر عن يمينك، وأت الذي هو خير».

El Profeta no dejó tras de sí algún dinar, o dirhem, ni cabra ni camello

Libros:
Asuntos:

De Aisha que dijo:

“El Profeta no dejó tras de sí algún dinar, o dirhem, ni cabra ni camello.”

En un relato:

El Mensajero de Allah ﷺ no dejó dinares a su muerte, ni dirhems, ni esclavos, ni sirvientas, nada; excepto su armadura y un terreno que pudiera ofrecer para caridad.

عن عائشة رضي الله عنها قالت:

ما ترك رسول الله دينارا ولا درهماولا شاة ولا بعيرا

وفي رواية:

ما ترك رسول الله ﷺ عند موته دينارا، ولا درهما، ولا عبدا، ولا أمة، ولا شيئا إلا بغلته البيضاء التي كان يركبها، وسلاحه، وأرضا جعلها لابن السبيل صدقة