¡Yábir! Cosecha y paga tu deuda

Libros:
Asuntos: , , ,

De Yábir bin ‘Abdullah que dijo:

“En Medina había un judío que me prestaba dinero hasta la cosecha –la tierra de Ÿâbir se encontraba en el camino a Rûma–; ese año la cosecha fue mala y el pago fue postergado por un año.
El judío vino a mí en el tiempo de cosecha pero no pude jun- tar nada de mi tierra. Yo le pedí que me espere un año más y él se negaba. El el Mensajero de Allah ﷺ fue informado de ello y dijo a sus sahabas: «Vamos a pedirle al judío que espere a Ÿâbir».

Y llegaron a mí cuando estaba en mi palmeral; el Mensajero de Allah ﷺ empezó a hablar con el judío y este le decía: ‘¡No lo esperaré Abûl Qâsim!’ Cuando el Mensajero de Allah ﷺ vio la actitud del judío, se levantó y dio un paseo por el palmeral; luego volvió y le habló, pero se rehusó nuevamente.
Yo me levan- té y traje un poco de dátil fresco; lo puse frente al Mensajero de Allah ﷺ y él comió. Luego me dijo: «¿Dónde está tu choza Ÿâbir?» y yo le informé. Me dijo: «¿Puedes prepararme un lecho allí?» Yo le extendí un lecho y él entró a dormir. Cuando despertó, yo le traje otro poco de dátil fresco y él comió.
Luego se levantó y habló al judío (que seguía allí), pero él se negó esperar. Entonces el Mensajero de Allah ﷺ se paró entre las palmeras cargadas de fruto fresco por segunda vez y me dijo: «¡Yábir! Cosecha y paga tu deuda». El judío me acompañaba mientras cosechaba los dátiles, hasta que le pagué todo lo que le debía y sobró un poco. Luego salí hasta llegar al Profeta (B y P) y darle la buena nueva; entonces dijo: «Atestiguo que soy Mensajero de Dios.”

عن أبي هريرة رضي الله عنه عن النبى -صلى الله عليه وسلم قال:

كان بالمدينة يهودي، وكان يسلفني في تمري إلى الجداد -وكانت لجابر الأرض التي بطريق رومة- فجلست، فخلا عاما، فجاءني اليهودي عند الجداد ولم أجد منها شيئا، فجعلت أستنظره إلى قابل فيأبى
، فأخبر بذلك النبي صلى الله عليه وسلم، فقال لأصحابه: امشوا نستنظر لجابر من اليهودي. فجاؤوني في نخلي، فجعل النبي صلى الله عليه وسلم يكلم اليهودي، فيقول: أبا القاسم، لا أنظره، فلما رأى النبي صلى الله عليه وسلم قام فطاف في النخل، ثم جاءه فكلمه فأبى، فقمت فجئت بقليل رطب،
فوضعته بين يدي النبي صلى الله عليه وسلم فأكل، ثم قال: أين عريشك يا جابر؟ فأخبرته، فقال: افرش لي فيه، ففرشته، فدخل فرقد ثم استيقظ، فجئته بقبضة أخرى فأكل منها، ثم قام فكلم اليهودي فأبى عليه، فقام في الرطاب في النخل الثانية،
ثم قال: يا جابر، جد واقض. فوقف في الجداد، فجددت منها ما قضيته، وفضل منه، فخرجت حتى جئت النبي صلى الله عليه وسلم فبشرته، فقال: أشهد أني رسول الله.

Estábamos cavando la trinchera cuando llegamos a un inmensa y dura roca la cual no podía ser rota por las picas

Libros: ,
Asuntos: ,

De Al-Baráa ibn Ázib que el Mensajero de Allah ﷺ dijo:

Estábamos cavando la trinchera cuando llegamos a un inmensa y dura roca la cual no podía ser rota por las picas.
La gente se quejó de ello ante el Profeta ﷺ. Cuando la vio tiró a su lado su manto, tomó el hacha y dijo:
“Bismillah” la golpeó una vez y un tercio de ella se rompió. Él dijo:”Alláhu akbar! Me han sido dadas las llaves de Siria, y por Alá, yo puedo ver ahora sus palacios rojos.”
Luego la golpeó una segunda vez y otro tercio se rompió. Entonces dijo:
“Aláhu akbar! Me han sido dadas las llaves de Persia, y por Alá, puedo ver el palacio blanco de al-Madaa’in.” Luego la golpeó una tercera vez y el resto de la roca se rompió.
Entonces dijo: “Aláhu akbar! Me han sido dadas las llaves de Yemen, y por Alá, puedo ver ahora las puertas de Sanaa desde mi lugar.

Ibn Hayar clasificó este hadiz como aceptado.

عن أبي هريرة رضي الله عنه عن النبى -صلى الله عليه وسلم قال:

«كان حين أمرنا رسول الله صلى الله عليه وسلم بحفر الخندق عرضت لنا في بعض الخندق صخرة لا نأخذ فيها المعاول، فاشتكينا ذلك إلى النبي صلى الله عليه وسلم،
فجاء فأخذ المعول فقال : بسم الله، فضرب ضربة فكسر ثلثها، وقال : الله أكبر أعطيت مفاتيح الشام، والله إني لأبصر قصورها الحمر الساعة،
ثم ضرب الثانية فقطع الثلث الآخر فقال : الله أكبر، أعطيت مفاتيح فارس، والله إني لأبصر قصر المدائن أبيض،
ثم ضرب الثالثة وقال : بسم الله، فقطع بقية الحجر فقال : الله أكبر أعطيت مفاتيح اليمن، والله إني لأبصر أبواب صنعاء من مكاني هذا الساعة».

حسنه ابن حجر.

La Revelación descendió al Mensajero de Allah ﷺ cuando él tenía cuarenta años

Libros:
Asuntos:

De Ibn Abbás que dijo:

La Revelación descendió al Mensajero de Allah ﷺ cuando él tenía cuarenta años. Se quedó trece años en La Meca y luego se le ordenó la Emigración. Entonces emigró a La Medina y estuvo en ella por diez años; luego murió cuando tenía 63 años, la paz y bendiciones de Dios sean con él’.”

عن ابن عباس رضي الله عنهما قال:

بعث رسول الله صلى الله عليه وسلم لأربعين سنة ، فمكث بمكة ثلاث عشرة سنة ، يوحى إليه ، ثم أمر بالهجرة ، فهاجر عشر سنين ، ومات وهو ابن ثلاث وستين

Este es el Mensajero de Dios, ¡ha llegado!

Libros:
Asuntos: ,

De al-Bará que dijo:

“Los primeros que vinieron a nosotros de los compañeros del Profeta (que la paz y las bendiciones de Allah sean con él) eran Mus’ab ibn ‘Umair y Ibn Úmm Maktum.
Ellos comenzaron a enseñarnos el Corán. Luego llegaron ‘Ammár, Bilal y Sa’d, luego ‘Umar ibn al-Jattáb llegó con veinte más.
Luego el Mensajero de Allah ﷺ llegó, y yo nunca había visto a la gente de Medina regocijarse más que en ese día.
Se regocijaron tanto que yo vi a las muchachas y los niños diciendo: “Este es el Mensajero de Dios, ¡ha llegado!”.

Al Albáni clasificó este hadiz como aceptado.

عن البراء رضي الله عنه قال:

» أول من قدم علينا من أصحاب النبي صلى الله عليه وسلم مصعب بن عمير وابن أم مكتوم
فجعلا يقرئاننا القرآن ثم جاء عمار وبلال وسعد ثم جاء عمر بن الخطاب في عشرين ثم جاء النبي صلى الله عليه وسلم فما رأيت أهل المدينة فرحوا بشيء فرحهم به حتى رأيت الولائد والصبيان
يقولون هذا رسول الله صلى الله عليه وسلم قد جاء . . . » .

Conté cuánto quedaba y se terminó

Libros: ,
Asuntos: , ,

De Aisha que dijo:

“Murió el Mensajero de Allah ﷺ y en su casa no había algo que se pudiera comer a no ser por una porción de cebada en un estante mío.
Así que comí de ella hasta que duró mucho,entonces, conté cuánto quedaba y se terminó.”

عن عائشة رضي الله عنها قالت:

«توفي رسول الله -صلى الله عليه وسلم- وما في بيتي من شيء يأكله ذو كبد إلا شطر شعير في رف لي، فأكلت منه حتى طال علي، فكلته ففني.».

Él la frotó suavemente con su mano y quedó como si nunca hubiese sufrido problema alguno

Libros:
Asuntos: ,

De Abu Huraira que dijo:

‘El Mensajero de Allah ﷺ envió contra Abû Râfi‘ el judío un grupo de hombres de entre los ansâr, poniéndolos bajo el mando de ‘Abdullah bin ‘Atîk. Abû Râfi‘ ofedía al Mensajero de Allah ﷺ y ayudaba a sus enemigos en su contra; tenía un castillo en la región de Al-Hiÿâz.
Los hombres llegaron al castillo cuando ya había oscurecido, cuando la gente empieza a llevar sus rebaños a sus casas. ‘Abdullah dijo a sus hombres: ‘Quedaos aquí que yo partiré hacia el guardián de la puerta; lo engañaré y así tal vez consiga entrar’.
Llegó hasta la puerta y se cubrió completamente con sus vestiduras, como quien está haciendo sus necesidades. En ese momento ya había entrado la gente; entonces el guardia lo llamó (creyendo que se trataba de uno de los sirvientes del castillo) diciéndole:
‘¡Siervo de Dios! ¡Entra si deseas entrar pues yo quiero cerrar la puerta!’
‘Abdullah bin ‘Atík dijo:
‘Entré y me escondí. Cuando la gente terminó de entrar (el guarda) cerró la puerta y colgó las llaves de una estaca clavada; yo las tomé y abrí la puerta. Abû Râfi‘ disfrutaba de una amena charla nocturna en una de sus habitaciones.
Cuando sus amistades se fueron subí a él; cada puerta que habría la cerraba por dentro, pues dije: ‘Si me descubren no podrán llegar a mí hasta que lo mate’.
Cuando llegué a él, vi que estaba en una habitación totalmente oscura entre su familia y no podía saber dónde se encontraba exactamente; así que dije: ¡Abû Râfi‘! y él respondió: ‘¿Quién es?’ me dirigí hacia el origen de la voz y le di un golpe con la espada.
Por mi nerviosismo no pude matarlo y él gritó; yo salí, entonces, de la casa y me quedé no muy lejos; luego volví a él y le dije: ‘¿Qué voces son esas Abû Râfi‘?’ me dijo: ‘¡Ay de tu madre! ¡Un hombre en mi casa me golpeó con una espada!’
Entonces lo golpeé fuertemente de nuevo y tampoco lo pude matar; luego le clavé la espada en el vientre y se la hundí hasta atravesar su espalda y sólo entonces supe que lo había matado. Entonces empecé a abrir las puertas una por una; hasta que llegué a unos escalones y di un paso, creyendo haber llegado ya al suelo, di un paso y caí en una noche de luna llena.
Me rompí la pierna y me la vendé con un turbante. Me dirigí hasta la puerta y me senté allí; me dije: ‘No saldré esta noche, hasta que sepa: ¿Lo habré matado?’ Cuando cantó el gallo se levantó un heraldo del fallecimiento sobre la muralla y gritó:
‘¡Anuncio la muerte de Abû Râfi‘, mercader del Hiÿáz!’ Sólo entonces partí a reunirme con mis hombres y les dije: ‘¡Pongámonos a salvo pues Dios hizo morir a Abû Râfi‘!’ Y fui ante el Mensajero de Allah ﷺ; le informé de lo ocurrido y me dijo: «Extiende tu pierna».
Yo extendí mi pierna y él la frotó suavemente con su mano y quedó como si nunca hubiese sufrido problema alguno».

عن البراء بن عازب رضي الله عنه قال:

اعتمر النبي صلى الله عليه وسلم في ذي القعدة، فأبى أهل مكة أن يدعوه يدخل مكة حتى قاضاهم على أن يقيم بها ثلاثة أيام، فلما كتبوا الكتاب، كتبوا: هذا ما قاضى عليه محمد رسول الله،
فقالوا: لا نقر بها؛ فلو نعلم أنك رسول الله ما منعناك، لكن أنت محمد بن عبد الله، قال: أنا رسول الله، وأنا محمد بن عبد الله، ثم قال لعلي
امح «رسول الله»، قال: لا والله، لا أمحوك أبدا، فأخذ رسول الله صلى الله عليه وسلم الكتاب، فكتب: هذا ما قاضى عليه محمد بن عبد الله، لا يدخل مكة سلاح إلا في القراب، وأن لا يخرج من أهلها بأحد إن أراد أن يتبعه، وأن لا يمنع أحدا من أصحابه أراد أن يقيم بها، فلما دخلها ومضى الأجل، أتوا عليا
فقالوا: قل لصاحبك: اخرج عنا؛ فقد مضى الأجل، فخرج النبي صلى الله عليه وسلم، فتبعتهم ابنة حمزة: يا عم، يا عم، فتناولها علي بن أبي طالب رضي الله عنه، فأخذ بيدها، وقال لفاطمة عليها السلام: دونك ابنة عمك، حملتها، فاختصم فيها علي، وزيد، وجعفر؛
فقال علي: أنا أحق بها، وهي ابنة عمي، وقال جعفر: ابنة عمي، وخالتها تحتي، وقال زيد: ابنة أخي، فقضى بها النبي صلى الله عليه وسلم لخالتها، وقال: الخالة بمنزلة الأم،
وقال لعلي: أنت مني وأنا منك، وقال لجعفر: أشبهت خلقي وخلقي، وقال لزيد: أنت أخونا ومولانا.

¿Quieres matar a un hombre porque dice: ¡Mi Señor es Alláh!?

Libros:
Asuntos: ,

De Urwa Ibn Az-Zubair que dijo:

“Pregunté a Abdullah Ibn Amr Ibn Al-As que me contara la peor cosa que los paganos le hicieron al Mensajero de Allah ﷺ y dijo:
Mientras el Mensajero de Allah ﷺ se encontraba rezando en el Hiyr de la Caaba, Uqbah Ibn Al- Muait empezó a estrangular al Mensajero de Allah ﷺ violentamente.
Abu Bakr lo agarró de sus brazos y lo apartó del Mensajero de Allah ﷺ diciéndole: “¿Quieres matar a un hombre porque dice: ¡Mi Señor es Alláh!?”

روى عروة بن الزبير قال:

سألت عبد الله بن عمرو بن العاص قلت: أخبرني بأشد شيء رأيته صنعه المشركون برسول الله صلى الله عليه وسلم،
قال: أقبل عقبة بن أبي معيط، ورسول الله صلى الله عليه وسلم يصلي عند الكعبة، فلوى ثوبه في عنقه فخنقه خنقا شديدا، فأقبل أبو بكر، فأخذ منكبه فدفعه عن رسول الله صلى الله عليه وسلم،
ثم قال أبو بكر: يا قوم، أتقتلون رجلا أن يقول ربي الله وقد جاءكم بالبينات من ربكم.

Si te hubiese hecho entrar (y dado de comer) sería más querido para mí que los camellos rojos

Libros:
Asuntos: ,

De Abu Huraira que dijo:

Me azotó una severa fatiga (por hambre) y encontré a ‘Umar bin Al-Jattáb; le pedí que me recite una aleya del Sagrado Corán y él entró a su casa y me la interpretó (incluso). Cuando salí, caminé un poco y caí de bruces (inconsciente) por la fatiga y el hambre.
De pronto (me recuperé y) encontré al Mensajero de Allah ﷺ junto a mi cabeza. Me dijo: «¡Abû Huraira!» y yo le dije: ‘Respondo a tu llamado Mensajero de Allah ﷺ’.
Me tomó por la mano y me levantó; luego supo lo que me sucedía y me llevó a su casa. Ordenó que se me sirva un pote con leche y yo bebí de él. El Mensajero de Allah ﷺ me dijo:
«¡Vuelve a beber Abû Huraira!» y yo volví a beber. Luego dijo: «¡Vuelve a beber!» y yo volví a beber; hasta que se llenó mi estómago y se hizo como un caldero. Después encontré a ‘Umar y le relaté lo que me sucedió; le dije:
‘Dios encomendó satisfacer mis necesidades a otro con más derecho que tú ‘Umar. ¡Por Dios! te pedí que me recitaras la aleya y yo la sé recitar mejor que tú’.
Umar dijo: ‘¡Por Dios! si te hubiese hecho entrar (y dado de comer) sería más querido para mí que los camellos rojos».

عن أبي هريرة رضي الله عنه قال:

أصابني جهد شديد، فلقيت عمر بن الخطاب، فاستقرأته آية من كتاب الله، فدخل داره وفتحها علي، فمشيت غير بعيد فخررت لوجهي من الجهد والجوع، فإذا رسول الله صلى الله عليه وسلم قائم على رأسي،
فقال: يا أبا هريرة فقلت: لبيك رسول الله وسعديك، فأخذ بيدي فأقامني وعرف الذي بي، فانطلق بي إلى رحله، فأمر لي بعس من لبن فشربت منه،
ثم قال: عد يا أبا هر فعدت فشربت، ثم قال: عد فعدت فشربت، حتى استوى بطني فصار كالقدح،
قال: فلقيت عمر، وذكرت له الذي كان من أمري، وقلت له: فولى الله ذلك من كان أحق به منك يا عمر، والله لقد استقرأتك الآية، ولأنا أقرأ لها منك،
قال عمر: والله لأن أكون أدخلتك أحب إلي من أن يكون لي مثل حمر النعم.

Allah no me envió para hacer las cosas difíciles, sino que me envió como maestro, para hacer las cosas fáciles

Libros:
Asuntos:

De Yábir que el Mensajero de Allah ﷺ dijo:

“Allah no me envió para hacer las cosas difíciles, sino que me envió como maestro, para hacer las cosas fáciles.”

عن جابر رضي الله عنهما عن النبى -صلى الله عليه وسلم قال:

«إن الله لم يبعثني معنتا، ولا متعنتا، ولكن بعثني معلما ميسرا.».